Es pot fer el mateix amb programari lliure que amb altres sistemes?

Sí, i molt més:

• Per la neutralitat tecnològica, és més compatible amb la resta de tecnologia, i aleshores més versàtil
• Amb l’accés que es dóna al seu disseny (codi font), també permet ser modificat per a encaixar millor amb les teves necessitats, i ampliar prestacions si es vol.

Què passa amb el pirateig?

El programari privatiu indueix a infringir les condicions legals establertes per llicència:

• Quan es restringeix el dret de còpia, la gent acaba optant per no pagar la llicència i es descontrola la distribució de versions desprotegides del programari, sovint infectades per virus informàtics
• Quan es restringeix l’accés al disseny (codi font) i a personalitzar els programes, el repte per alguns programadors és modificar-los, a sacrifici de la qualitat i a falta de documentació.

El programari lliure (FOSS) no es copia il·legalment:

• Es reforça l’obtenció de les fonts originals del projecte, legalment
• Es reforça la comunicació amb els desenvolupadors i entre la comunitat d’usuaris i tècnics
• Es recompensa el treball de creació i dels serveis tècnics, per sobre de l’especulació de les còpies o marges comercials injustificables

Perquè el programari lliure no es el més estès?

El capital especulatiu dedica grans esforços a la publicitat. Allò que no demostra la qualitat pels seus propis mèrits, necessita publicitat per atraure vendes. Això implica menys visibilitat del programari lliure al món mediàtic, que es financia amb la publicitat i que influeix la cultura popular.

El programari lliure no es basa en necessitats fabricades per a convèncer el mercat, sinó que és fruit del desenvolupament de solucions per encàrrec i dels mateixos tècnics que cobreixen les necessitats reals, ja existents.

Què és Linux?

El nom «Linux» és d’un component bàsic de molts sistemes operatius: El nucli o Kernel. Aquest nucli té llicència de programari lliure (GPL), però amb això sol no tenim tot un sistema operatiu lliure o una aplicació lliure.

GNU/Linux és una família de sistemes operatius lliures que inclouen el mateix nucli. GNU/Hurd és de la mateixa família, però amb un nucli lliure alternatiu.

Android és un sistema operatiu amb Linux, però fora del nucli la resta és de caràcter molt restrictiu i no es pot considerar tot plegat com un sistema lliure, situació deguda als acords entre Google i els fabricants de telefonia mòbil.

Windows és un sistema operatiu propietat de Microsoft, privatiu en tots els sentits, igual com passa amb Outlook o Microsoft Office.

iOS i MacOS són sistemes operatius propietat de Apple, privatius en tots els sentits, què a més a més es distribueixen per a maquinari dedicat com iPhone, iPad, iPod, Apple.

Perquè no trobem virus a GNU/Linux?

Els sistemes GNU tenen organitzats els permisos per a tot allò que s’executa i tot allò què s’emmagatzema. Això fa què, un virus informàtic que arriba per causa de l’usuari, només arriba allà on arriba el mateix usuari amb les seves accions, i no té permís per a modificar el programari del sistema, mentre el propietari no ho faci expressament.

Per tant, els virus informàtics no aconsegueixen permisos per a infectar ordinadors, ni què els seus programes en siguin transmissors, i per tant tampoc no aconsegueixen què les aplicacions facin coses què l’usuari no demana.

Des de fa mig segle els programadors i usuaris de sistemes basats en Unix/BSD, com GNU, han considerat la seguretat com una prioritat, per la qual cosa tot està heretat amb un disseny basat en l’autenticitat de les fonts del programari i els permisos d’accés. Els demés sistemes han d’imitar aquesta estratègia per aspirar a aquest nivell de fiabilitat.

Els sistemes GNU/Linux són els què s’utilitzen per a serveis crítics de les administracions i les corporacions, on les mesures de protecció i estabilitat es prenen més seriosament.

Altres sistemes com Windows, pateixen d’un descontrol per a l’usuari què els fa especialment atractius per al desenvolupament de virus, programari maliciós o enganys publicitaris.